L'exposició 'Els llocs pintats' commemora el 50è aniversari de la mort del pintor vallenc Jaume Mercadé

L'exposició 'Els llocs pintats' commemora el 50è aniversari de la mort del pintor vallenc Jaume Mercadé

> L’exposició dedicada a l’il·lustre pintor vallenc reuneix 75 peces al Museu de Valls fins al 25 de juny.

Valls commemorarà el 50è aniversari de la mort de l’il·lustre pintor i orfebre Jaume Mercadé (Valls 1889-1967) amb l’exposició retrospectiva «Jaume Mercadé. Els llocs pintats» que, del 5 de maig al 25 de juny, reuneix 75 peces (71 olis sobre tela i 4 dibuixos) al Museu de Valls. Hi ha peces de totes les èpoques de Jaume Mercadé, des de l'any 1915 (els seus inicis) fins el 1964 (tres anys abans de morir). L’exposició ha aplegat obres provinents d’una trentena de col·leccions entre institucions públiques, privades i col·leccions particulars, i algunes de les peces feia molts anys que no s’havien exposat.

La mostra recorda Mercadé a través dels llocs on va pintar i reuneix algunes de les obres més importants de la trajectòria del prolífic artista, entre elles «El dirigible (Zeppelin)» (1930) o «Casa i marges» (1957), obra aquesta última que li va valdre a Mercadé el Premi Juan Gris. L’exposició recull també peces com «Terrats de Barcelona», «Suburbis de Valls», «El gran Cenobi» o «Cal Bonic». La nova exposició del Museu de Valls s’inaugura el proper divendres dia 5 de maig a les 20h.

Les col·leccions d'on provenen les peces són de el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Museu Déu (El Vendrell), el Museu del Monestir de Poblet i el Museu de Valls. També de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, la Fundació Carmen i Lluís Bassat, Banc de Sabadell, de la Diputació de Barcelona. Així com de 24 col·leccions privades: Barcelona (16), Esplugues de Llobregat (1), Tarragona (1), Reus (1), Valls (4) i Guissona (1)

> Sobre Jaume Mercadé
Mercadé és un dels grans artistes que ha donat la ciutat i un dels pintors referents de la col·lecció del Museu de Valls. És l'artista que tenim més ben representat en el fons i, d'altra banda, el Museu de Valls és la institució que guarda la millor col·lecció sobre ell.

Jaume Mercadé és conegut com el pintor del Camp de Tarragona, perquè ningú com ell n'ha sabut copsar la seva ànima. Dins de la seva llarga trajectòria, però altres indrets també van captar el seu interès.

La mostra, doncs, està centrada i estructurada a través dels llocs que va pintar. A mode d'inventari, l'exposició va resseguint tots aquests indrets: Valls i els seus contorns, però també el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. I puntualment Barcelona, Viladrau, Alella, la costa tarragonina i el Priorat, entre d'altres.

A través de tots aquests llocs es pot veure l'evolució de la seva obra. La seva constant recerca i experimentació, per arribar a la interpretació més sintètica, més sincera i més simbòlica dels nostres paisatges.

> Galeria d'imatges (Fotos: Pere Toda)

170508museudevallsexpomercadecaptura

 

 

> Apartats de l'exposició
L'exposició es divideix en set apartats. En concret, els apartats de l'exposició són els següents:

Valls
En els seus inicis Mercadé té una preocupació pel color i no tant per la forma. Verds generosos i vermells intensos omplen la tela. Els llocs on inspirar-se són els entorns de la ciutat: el camí de Sant Llorenç o les hortes properes. Però a la dècada dels anys vint el focus es posa en els torrents i les fàbriques dels suburbis de la ciutat. Un tema en voga en el cercle artístic barceloní. Aquesta nova temàtica va acompanyada per un canvi en la seva paleta: hi dominen els grisos argentats i els verds i blaus adquireixen profunditat.

De Santes Creus a Poblet
El 1916 Mercadé estiuejarà a Santes Creus. Serà el primer lloc, fora de Valls, on pintarà amb una certa assiduïtat. No serà fins a finals dels anys vint que la seva mirada es dirigirà cap a Poblet i per extensió a la Conca de Barberà. Des de les Masies de Poblet, on hi farà estades per Setmana Santa, el seu objectiu pictòric serà el conjunt monacal. Paral·lelament prestarà la seva atenció puntual a altres indrets, com els pobles dels Garidells, Alella o la ciutat de Barcelona, eixamplant d'aquesta manera la geografia mercaderiana.

La guerra
La guerra la viurà lluny de Valls i de Barcelona. En els primers mesos de la comtessa es refugiarà al barri de Gràcia, on pintarà alguna tela, i seguidament es desplaçarà a Viladrau, per evitar els bombardejos de la ciutat. De la seva estada a la comarca osonenca n'han quedat un bon nombre de pintures del poble que el va acollir.

Els boscos
En els seus inicis Mercadé ja havia pintat la zona dels Boscos de Valls, però serà a partir de l'any 1923 quan esdevindrà un dels llocs de referència en la seva obra. La família de la seva dona, Rosa Farrés, hi tenia un bosc, que passarà a propietat de la nova parella, esdevint la seva zona d'estiueig. Aquest fet marcarà de forma definitiva la temàtica de la seva pintura.

Si els anys vint i trenta Mercadé combina els paisatges dels Boscos de Valls amb els d'altres indrets, després de la guerra es reclourà al Bosc. El pintarà des de tots els punts de vista possibles. Només es permetrà una única excepció, quan s'escapa a Poblet. I no serà fins a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta que explorarà nous paisatges. Gràcies al seu treball, intens i continuat, i a la seva constant recerca, els Boscos esdevindran el paradigma, l'essència, dels paisatges tarragonins.

La platja
Malgrat que és un pintor d'interior, Mercadé té una certa devoció per la platja. No endebades, com diu Pere Mialet, el “Bosc guaita de cara al Camp de Tarragona i a la mar llatina”. Les primeres marines que coneixem estan datades els anys trenta. Són de les platges tarragonines, la Sabinosa, aleshores una platja gairebé verge. Passada la guerra pinta la platja de Sant Salvador i gairebé res més. No serà fins a les acaballes de la seva carrera, els anys seixanta, amb setanta anys ja fets, que té un renovat interès per la costa. El seu lloc preferit serà Torredembarra, la platja dels Munts, però també el camí de Tamarit, la platja de la Pineda o el cap de Salou.

La romanitat
Mercadé sentia la romanitat del Camp de Tarragona. Al seu Bosc es trobava com un patrici a la seva vila. Al costat de la casa, es va fer construir un jardí presidit per la rèplica de la Pomona, del Museu Arqueològic de Tarragona. Des d'allí podia contemplar, a la llunyania, el mar. I a les tardes d'estiu, des d'aquella atalaia, llegia a Horaci, Virgili i Plini el Jove. Aquesta devoció pel món clàssic el va portar a pintar dos dels vestigis romans més coneguts, la Torre dels Escipions i l'agulla del Mèdol.

Els altres llocs
Els anys seixanta, a les acaballes de la seva existència, es llança a pintar nous indrets. No volia acabar la seva carrera sense enfrontar-se al repte de captar encara nous paisatges. El Priorat, els Colls d'Alforja, d'Albarca, de Prades, de Lilla, de Santa Cristina, de Calafell o de Belltall, i Mont-ral, Capafonts o Sitges, són els llocs que omplen aquesta necessitat d'anar una mica més enllà.

Utilitzem cookies, tant pròpies com de tercers, per a oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat. Veure política de privacitat