Exposició - Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista

Exposició - Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista

  • Dia: Fins el 19 de gener de 2020
  • Horari: De dimarts a dissabte d'11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenges i festius d'11 a 14h
  • Lloc: Museu de Valls

Exposició - Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista

Aquesta exposició mostra fins a quin punt el context europeu d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917- 1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista procedent dels Museus de Sitges arriba al Museu de Valls amb un seguit d’obres dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. A Valls es podran veure excepcionalment les següents obres: de Salvador Dalí, Putrefactes del 1927, de Feliu Elias, Onze heures moins quart, cap a 1930, i Retrat del meu fill, 1916 del Museu d’Art de Sabadell, de Pere Pruna, Home assegut (Retrat de Domènec Pruna), 1927, de Julián Castedo, Paisatge, cap a 1923, o de Francesc Domingo, Sant Salvador de Caldes de Montbui, 1927 i de la col·lecció del Museu de Valls, Julián Castedo, Retrat femení, 1936, Josep Mompou, Eva i charlot 1922, Francesc Domingo, Pagès del Vallès, 1927.

Aquest projecte és una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes.

L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau, així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta dels nous realismes(s) de la pintura catalana, que van de l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de recerca, malenconia i evasió.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme.   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Utilitzem cookies, tant pròpies com de tercers, per a oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat. Veure política de privacitat