El Museu de Valls acull l'exposició "Obra de col·lecció"

El Museu de Valls acull l'exposició "Obra de col·lecció"

> La mostra exposa les darreres adquisicions que completen el fons del Museu

El Museu de Valls exposa la seva nova mostra titulada “Obra de col·lecció. Les adquisicions del Museu de Valls” que reuneix gairebé un centenar d'obres adquirides pel museu en aquests últims vint anys, i que actuarà de preludi a la celebració dissabte del Dia Internacional i la Nit dels Museus. El recull, que es podrà veure fins al 26 d’agost, és una selecció de peces que van des del segle XVIII fins a l'actualitat, que venen a cobrir espais buits de la col·lecció de fons del Museu de Valls.

De totes aquestes obres, una desena es presenten per primera vegada públicament. Són obres dels artistes Antoni Vila Arrufat, Pere Pruna, Manel Humbert, o del tarragoní Ignasi Mallol i del tortosí Francesc Todó. Entre aquestes noves incorporacions també hi ha un Jaume Mercadé. Una obra dels anys trenta, representant les adoberies vallenques, adquirit l'any passat. De fet Jaume Mercadé ha estat un dels artistes que el museu ha seguit amb més atenció, adquirint-ne gairebé deu peces entre pintura i joieria. L'altre artista del qual el museu ha comprat un bon nombre de peces, és Pere Català Pic. Han estat creacions de fotografia publicitària. El tercer artista que ha rebut una atenció especial ha estat Francesc Galofre Oller.

Tant de Jaume Mercadé com de Pere Català Pic i Francesc Galofre Oller, a través de donacions i d'adquisicions o dipòsits, el Museu de Valls, n'ha esdevingut la institució de referència a nivell nacional. Gràcies a les adquisicions del museu, s'ha pogut ampliar la cronologia i l'extensió de la col·lecció vallenca. És important destacar que abans de l'any 2000 el Museu no tenia pràcticament cap fotografia a la seva col·lecció. Actualment té una representació prou interessant des dels anys trenta fins als anys seixanta del segle XX.

L'exposició s'estructura en set apartats: el segle XVIII, la generació vallenca del segle XIX, artistes dels anys vint i trenta, l'art de postguerra, les noves figuracions dels setanta, la generació dels vuitanta i la col·lecció de fotografia.

El Museu de Valls va néixer gràcies a la generositat de diversos mecenes, com Francesc Blasi Vallespinosa, Joan Estil·las, Cèsar Martinell, la família del pintor Galofre Oller i el matrimoni Rodón Giró, que foren els que van marcar el perfil de col·lecció de la institució. Més tard, altres donants s'hi han afegit, com Daniel Giralt-Miracle, l'Obra Social “la Caixa” o els mateixos artistes. També han estat importants, per configurar l'actual col·lecció, els dipòsits de la Generalitat de Catalunya, del MNAC i de la família Català-Roca. Les adquisicions dels darrers vint anys han servit per cobrir aspectes no representats de la col·lecció o per completar els artistes ja existents amb l’objectiu d’oferir una visió més exhaustiva de l'art de l’última centúria.

Tot i que la col·lecció del Museu és, bàsicament, d'art de finals del segle XIX i fins a l'actualitat, també s'han adquirit, quan ha convingut, peces rellevants d'altres èpoques que han format part del patrimoni de la ciutat, a fi de poder-les preservar.

A la dècada dels anys seixanta del segle XIX, es configura una generació d'artistes encapçalada per Bonaventura Casas, Francesc Guasch Homs, Galofre Oller i Anselm Nogués. Justament aquests darrers anys s'han adquirit obres seves per tenir-los més ben representats al Museu. El gruix de la col·lecció del Museu pràcticament començava amb les obres de l'època de la postguerra. En aquests últims anys, a través de donacions i d'adquisicions, s'ha volgut ampliar el fons dels artistes dels anys vint i trenta, per garantir una visió més representativa de l'art català.

Els donants del Museu van crear les seves col·leccions als anys cinquanta i seixanta, motiu pel qual el gruix més gran d'obres correspon a aquesta època. Per millorar el coneixement d'aquest període, s'han adquirit obres d'artistes no representats o poc representats en les donacions, bàsicament els més rupturistes amb la tradició postnoucentista.

Cap als anys setanta, un grup d'artistes influïts per l'art pop, el neo-surrealisme i el realisme màgic, s'apunta a una nova figuració davant de l'informalisme imperant. El Museu no comptava amb cap obra d'aquest període, però, arran d'organitzar l'exposició de la Galeria Adrià, es va creure convenient d’adquirir-ne algunes. Dels artistes de la dècada dels vuitanta, el Museu en té una representació gràcies a la tasca de la Capella de Sant Roc. Per completar la mirada sobre el període, s'ha adquirit una petita mostra de peces d'artistes actius en aquell moment.

El Museu, abans de l'any 2000, no tenia pràcticament cap obra fotogràfica a la seva col·lecció. Conscients d'aquesta mancança, es va començar a treballar per cobrir aquest buit i es van adquirir obres de Pere Català Pic, primer, per passar, després, a la generació de fotògrafs documentalistes.

 VALLS · 20 DE MAIG DE 2019