Control biològic de plagues als parcs municipals i arbrat viari

L’Ajuntament de Valls aposta per un tractament de les plagues de l’arbrat viari i dels parcs municipals a través de mecanismes naturals. Aquest canvi s’anirà amplificant i s’adoptaran altres criteris en aquesta direcció com la reducció de l’ús de plaguicides i l’augment de zones naturalitzades on no s’empraran productes de cap mena per preservar-los com a refugi per a insectes i papallones.

Els mecanismes naturals que s’utilitzaran per combatre les plagues són uns insectes que parasiten o depreden els causants de la plaga a l’arbrat urbà. A Valls, aquest estiu, tot i que per la climatologia les plagues s’han retardat, s’ha optat per fer una prova amb la fauna auxiliar a determinades espècies d’arbres que tenen una alta afectació per plagues. Així les espècies que s’han tractat són les xitalpes (Chitalpa tashkentensis), xicrandes (Jacaranda mimosifiolia) i til.lers (Tilia sp) les quals es veuen afectades per pugons.

Concretament, les espècies i indrets on s’ha actuat són, per una banda, els til·lers de les places Jaume I, de la Mainada, Vall d'Aran-Segarra, Pompeu Fabra, Miramar i de l’Estació, zona verda de Santa Úrsula, barri Colla Vella, zona del Centre Cultural, estació d’autobusos, Parc Barrau i carrer Prat de la Riba. En total, més 100 exemplars. A més, s’han tractat 24 xicrandes de la plaça President Companys i del pàrquing del Barri Antic i, finalment, 10 xitalpes del carrer Galofre Oller.

La lluita biològica en agricultura i espais verds és el conjunt de recursos biològics per a la prevenció, reducció i/o eliminació de les plagues i reduir els efectes nocius que produeix, utilitzant enemics naturals amb la intenció de minimitzar l'ús de productes químics de síntesi. En aquesta ocasió, l’insecte que s’ha utilitzat ha estat el depredador Adalia bipunctata, una espècie de marieta autòctona i present a tot Europa, un coleòpter de la família dels coccinèl·lids. L’èxit del control biològic va més enllà de l’aplicació d’aquests enemics naturals dels causants de les plagues. Així, el model no es basa en l’eliminació total de la plaga, sinó en la recerca de l’equilibri entre plaga/depredador.

La normativa estatal que estableix el marc d’actuació per aconseguir un ús sostenible dels productes fitosanitaris posa èmfasi en aconseguir el desenvolupament de la vegetació sana, amb la mínima alteració possible del ecosistema urbà i en la promoció dels mecanismes naturals de control de plagues.

VALLS · 12 DE SETEMBRE DE 2018