L'estudi històric i arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert antics vestigis de les muralles del segle XIV

L'estudi històric i arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert antics vestigis de les muralles del segle XIV

L'estudi històric i arqueològic a la muralla de Sant Francesc posa al descobert antics vestigis de les muralles del segle XIV

> Aquest tram de muralla, oculta a l’interior de les cases, és una de les més ben conservades de la ciutat i inclou a més restes, com a mínim, de dues torres de defensa

> L’Ajuntament ha adquirit ja més del 80% de la zona i iniciarà la redacció del projecte per obrir aquesta àrea com a nou accés al Barri Antic i recuperar i consolidar l’antiga fortificació medieval

L’estudi històric i arqueològic d’un tram de la muralla de Sant Francesc ha confirmat que és una de les més ben conservades de les antigues muralles medievals de la ciutat. L’estudi encarregat per l’Ajuntament a Sònia Roca, del gabinet d’arquitectura vallenc L’Aparador Arquitectes, i el treball de l’arqueòleg Moisés Díaz, així ho constaten després de mesos de treballs en els que han analitzat la gran majoria d’immobles d’aquest àmbit. En concret, en aquest tram haurien documentat l’existència de panys de muralla d’entre 2,8 i 6,8 metres d’alçada, a més de 2 torres de defensa -i probablement una tercera-, uns vestigis que resten amagats a l’interior de les cases.

A hores d’ara, l’Ajuntament ha adquirit ja més del 80% de les finques situades en aquest tram de muralla, després d’una inversió d’1 milió d’euros, amb l’objectiu, tal com preveu el Pla de Millora Urbana del Barri Antic, d’enderrocar els edificis i obrir un nou accés al centre històric per aquesta zona i, a la vegada, posar al descobert i recuperar les antigues muralles medievals que s’amaguen dins les cases. Paral·lelament s’estan definint tècnicament els criteris que marcaran com s’han de recuperar i consolidar al conjunt de les muralles de la ciutat, treball que junt amb l’estudi històrico-arqueològic realitzat ara permetrà definir el projecte executiu a la zona de Sant Francesc. En aquest sentit, l’Ajuntament té la intenció d’afrontar l’actuació en una primera fase en els àmbits on ja compta amb la totalitat de la propietat, és a dir, d’una banda, el sector que va de la plaça de Sant Francesc fins al número 102 del carrer de Sant Francesc, i també a l’altre extrem –passada la cruïlla amb el carrer Sant Sebastià-, el número 82, també de propietat municipal

L’estudi històrico-arqueològic, tot i centrar-se només en les finques que ja ha adquirit l’Ajuntament, posa de relleu la importància de les restes de les muralles en aquest tram, una informació que serà essencial a l’hora de definir el projecte urbanístic en aquesta zona del Barri Antic i el tractament de la recuperació patrimonial de les muralles, catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

L’àmbit sobre el que s’actuarà té una superfície en planta de 761 m2 i una longitud de 140 metres, corresponent al tram de muralla comprés entre la plaça de Sant Francesc (l’antic portal medieval de Berenguer de Llobets) i la cruïlla amb el carrer de Sant Sebastià, incloent l’edifici situat al carrer Sant Francesc número 82 que forma part de la següent illa de cases. La coneguda com a muralla de Sant Francesc es va començar a construir entre els anys 1373 i 1377, coincidint amb els treballs per fortificar la totalitat de la vila que, com en altres ciutats, va ordenar el rei Pere III el Cerimoniós en plena guerra amb Castella.

La muralla de Sant Francesc era una de les portes principals d’entrada a Valls ja que el portal de Llobets a la plaça de Sant Francesc connectava la vila medieval amb l’antic camí de Vilafranca i Barcelona. Com a la resta de les muralles de la ciutat, la de Sant Francesc tenia uns 7,5 metres d’alçada des de la base fins al coronament dels merlets i diverses torres d’entre 11 i 13 metres d’alt.

Torres i panys de muralla

La torre del portal de Llobets ja estava documentada des de la intervenció arqueològica que es va realitzar el 2003, però amb l’estudi d’ara s’ha pogut constatar l’existència d’una segona torre de defensa situada uns metres més enllà (carrer Sant Francesc núm 102). Es tractaria de la coneguda com a Torre Cega per la seva posició en angle, uns vestigis que els experts consideren la descoberta més important del treball arqueològics que han efectuat aquest 2018. Els treballs de repicat efectuats han permès documentar bona part de l’estructura d’aquesta torre, en especial el mur de tàpia que es conserva a dues parets mitgeres, sòcol de maçoneria i una cantonada de carreus de gairebé 8 metres d’alt. A més, els historiadors creuen que es podrien trobar restes d’una tercera torre a l’interior de la casa del carrer Sant Francesc 84, tot i que aquesta haurà de ser objecte d’un estudi posterior quan l’immoble sigui propietat municipal.

A banda de les torres medievals, s’han trobat també vestigis importants de panys de muralla. Per exemple, en alguns punts, s’han descobert restes de fortificació que arriben gairebé als 7 metres d’alt, com és el cas de la casa del carrer Sant Francesc 112, però s’ha de destacar que en bona part de les cases s’han trobat vestigis de pany de mur que poden oscil·lar entre els 4 i 2 metres d’alçada. A més de la muralla original del segle XIV, els arqueòlegs també han detectat restes d’afegits i reconstruccions parcials que es van fer posteriorment per reparar la muralla.

La muralla de Sant Francesc, com la resta de muralles medievals de Valls, va mantenir la seva funció defensiva fins ben entrat el segle XVIII. L’assalt dels homes de Carrasclet a Valls l’any 1719 va ser la última vegada que les muralles van protegir la vila ja que, a partir d’aquell segle, la ciutat va créixer pels ravals exteriors, mentre l’antiga fortificació o bé acabava engolida a l’interior de moltes de les noves cases que es construïren entre el XVIII i XIX o bé s’enderrocava. És el cas del tram que dóna al carrer Sant Sebastià que es va enderrocar l’any 1927, creant un espai on l’any 1929 s’hi col·locaria la font pública que encara es conserva.

El conjunt patrimonial de les muralles

Les actuacions a la muralla de Sant Francesc són un dels primers passos en la recuperació patrimonial de les antigues muralles al llarg de tot el seu recorregut, un projecte estratègic de ciutat i per al Barri Antic. Les muralles medievals de Valls cobrien un perímetre de més d’1,4 quilòmetres de longitud, amb 32 torres de defensa i 5 portals d’entrada que connectaven amb els principals camins i rutes.

L’altra àrea on l’Ajuntament està avançant en la recuperació de les muralles és a la de Sant Antoni, a tocar del Portal Nou, on aquest 2018 s’han efectuat nous estudis arqueològics que han ampliat el coneixement sobre la fortificació. Així, en aquest àmbit, els arqueòlegs han documentat, a més de restes de la muralla del segle XIV i de la torre Sobirana de Valls, un fossat i també un portal encara més antic que es correspondria al mur vell del segle XIII. Precisament, a la zona de la muralla de Sant Antoni l’Ajuntament ha contemplat una inversió de 355.000 euros per la recuperació de les muralles i ha sol·licitat finançament a través de subvencions a la Generalitat i a l’1,5% cultural del Ministeri de Foment. El conjunt de la informació arqueològica recollida, tan a Sant Antoni com ara a Sant Francesc, servirà per definir els respectius projectes urbanístics de consolidació i recuperació històrica i patrimonial de la muralla en aquestes dues zones.

>> Dossier actuació Muralla de Sant Francesc (pdf)

VALLS · 8 DE NOVEMBRE DE 2018

Utilitzem cookies, tant pròpies com de tercers, per a oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat. Veure política de privacitat