La 13a Nit de Castells farà dialogar passat i present

> Un casteller antic i la seva esposa interactuen amb el folklorista Aureli Capmany fa 100 anys

> La gala, dirigida per Maria Roig, estrena un trofeu propi en versió zoòtrop

La 13a Nit de Castells que se celebrarà el proper dissabte 15 de desembre a Valls, avançant un mes la data habitual de celebració, englobarà teatre, música i audiovisuals, tot emmarcant els grans protagonistes de la vetllada, els premis que s’atorgaran durant la gala. El Centre Cultural del km0 casteller acollirà la celebració coorganitzada per la Revista Castells, TAC12, la Xarxa de Comunicació Local i l’Ajuntament de Valls, i serà dirigida artísticament per la creadora i productora tarragonina Maria Roig Alsina, en la seva doble faceta audiovisual i d’escriptura.

La 13a Nit de Castells a Valls s’impregna enguany de diferents llenguatges artístics, des del teatre a la música amb una notable dosi audiovisual, que tindran un nexe comú, la història. La gala viatja cap a l’origen del món casteller, les vivències de fa un segle, el canvi que han sofert, però a la vegada els valors que es mantenen i que fan que fer castells no sigui només una construcció humana basada en l’equilibri i la força, sinó que van acompanyats d’una aura màgica que respira històries personals, lluites, tradicions, que els fan únics al món.

Aquesta tradició romàntica, que la gala descobrirà també en els anys més difícils del període de la Decadència castellera, ens permeten llegir aquestes arquitectures humanes des d’una manera àmplia. Alhora serem conscients de la diversitat de com es jutgen, es veuen i es viuen avui, respecte a un passat on fer castells era sinònim de classe baixa i poca cultura intel·lectual.

El públic que hi assisteixi en directe o que segueixi la Nit per la televisió podrà viure una conversa entre un casteller antic i Aureli Capmany, destacat folklorista del qual celebrem aquest 2018 els 150 anys del seu naixement. Els personatges seran transportats a pantalla, on podrem observar diverses fotografies antigues i on es crearà un joc d’entrades i sortides que transmetran també aquesta idea de passat i futur, de tradició i modernitat, per acabar sentint el so d’una plaça actual, com es canta un castell, i quin és encara el pes de la història. L’evolució del fet casteller és palesa també en aquest so de la plaça, en el de les gralles i els timbals, mentre es posa en relleu la banda sonora que es manté com a tradició: l’entrada a plaça, el toc de vermut…

Aquest diàleg entre història i present també és viu en l’ADN de la directora artística de la Nit d’enguany, la tarragonina Maria Roig Alsina, diplomada en Scienze e Conservazione dei Beni Culturali Storico-Artistici a la Universitat de Macerata (Itàlia). Aquesta creadora ha treballat i viscut a cavall del cinema documental i les lletres, recuperant pel·lícules antigues familiars i a la vegada escrivint guions per a documentals o dirigint-los, com en “Cinc batalles” (2010), “Crònica dels anys seixanta. Imatges de la vida i la festa a la Sénia" (2013), “Dalí, emperador de l’acció” (2014), “Xiquets de Tarragona: l’herència millorada” (2015), o “Baix a Mar” (2017), guardonat en diversos festivals. La directora també ha estat vinculada a l’Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili.

La gala

Durant la gala, tres actors mantindran uns diàlegs que ens faran reflexionar sobre alguns aspectes que han canviat molt en els últims cent anys. Aquests personatges seran Aureli Capmany, del qual en celebrem aquest 2018 el 150è aniversari del seu naixement, un casteller situat a finals del segle XIX i principis del XX i, per tant, coetani de Capmany, i l’esposa del casteller, per evidenciar també el canvi de rol de la dona. Seran interpretats per membres de la companyia Clownics, la segona companyia del Tricicle.

Una sèrie de clips sonors permetran al públic submergir-se en les diferents èpoques per les quals passarem durant la gala. El so començarà ambientant els espectadors en una plaça de principis del segle XX per acabar amb l’actual manera de cantar un castell, perquè l’evolució del món casteller va acompanyada de la tecnològica, de la dels nostres carrers, places, ciutats, festes majors… I tot això comporta uns sons diferents.

El poder de la imatge en aquest cas és una finestra al passat, però també el canal per expressar uns missatges. Cada vegada hi ha més colles, més públic i més afició castellera, però també és cert, que cada vegada hi ha més fotògrafs i, per tant, grans quantitats d’imatges del món casteller. Durant la gala, es mostraran algunes imatges inèdites i d’altres que ajudin a comprendre l’evolució del món casteller. Juntament amb el so, intentarem crear un viatge en el temps, des dels orígens fins avui.

Una escenografia senzilla permetrà jugar amb el públic, els presentadors i els actors, una escenografia que és tota una declaració d’intencions. Es desplegaran dues lones laterals a l’escenari, en elles, públic mirant cap al cel, una lona amb públic actual i en l’altra públic que podríem situar a principis de segle.

El premi

El premi ens traslladarà també a aquest passat romàntic. Ja que la gala tindrà com a eix central la història, aquest missatge estarà reforçat per imatges d’arxiu. Una d’aquestes estarà dotada de moviment dins un zoòtrop, un mecanisme d’imatge en moviment durant l’anomenat precinema, un joc, un objecte en forma de trofeu, dinàmic, amb moviment i amb història.

Abans de l‘existència del cinema, i per tant de la imatge en moviment com coneixem avui, l’home es va inventar diversos mecanismes de visió per poder posar moviment a les imatges fixes. Entre ells, un dels invents més coneguts i que ens traslladen a la segona meitat del segle XIX és el zoòtrop.

El zoòtrop estava format per un tambor circular amb unes petites escletxes homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d’imatges, que descomponien un moviment cíclic, enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les escletxes. Quan el tambor girava al mirar a través d'una de les escletxes s'obtenia la il·lusió del moviment.

Els primers zoòtrops s’activaven manualment fent rodar el tambor, però a principis del XX, se’n van crear a corda, amb una maneta situada en un lateral que activava un mecanisme per tal de crear el moviment de la imatge de forma automàtica. Amb l’aparició del cinema, tots aquests mecanismes van quedar en l’oblit. Això no obstant, alguns artistes i publicistes han utilitzat les parets dels túnels del metro per crear l'efecte zoòtrop des dels convois en moviment.

El zoòtrop té forma de trofeu tradicional, amb una base i un tambor que li dóna una forma de copa. A la vegada transmet història i romanticisme, un joc màgic que meravellava els nostres avis. La seqüència d’imatges ens dóna continuïtat i moviment, valors també presents en els castells. Normalment en els zoòtrops s’hi representaven acrobàcies, moviments del cos, salts… Tot allò que denotava moviment per part de l’home. En aquest cas, els castells es poden incloure en les imatges triades pels creadors d’aquest enginy per a fer-los més atractius.

En el zoòtrop de la Nit de Castells, l’ull podrà veure com es construeix un castell, una declaració d’intencions per expressar moviment, continuïtat i tradició.

VALLS · 15 DE NOVEMBRE DE 2018