Joan Lluís Bozzo dirigeix El llibertí al Centre Cultural de Valls

Joan Lluís Bozzo dirigeix El llibertí al Centre Cultural de Valls

> Està protagonitzada per Abel Folk i Àngels Gonyalons

> Aquesta comèdia feminista compta amb un elenc de sis intèrprets

Aquest dissabte 9 de març a les 21 h arriba al Centre Cultural de Valls El llibertí, una comèdia feminista sobre l'ètica, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Escrita per l'escriptor francès Eric-Emmanuel Schmitt, presenta el personatge de Diderot, allotjat al pavelló de caça del seu amic el baró d'Holbach, on rep l'encàrrec d'escriure com més aviat millor l'article sobre el concepte «Moral» per a l'Enciclopèdia francesa. El temps vola; s'ha de dur a impremta el nou volum. Constants interrupcions faran que esdevingui un dia boig per al filòsof, rodejat, enfrontat i seduït per quatre dones que li fan encara més costosa la ja difícil tasca de definir el concepte. Es tracta d’una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual, malencònica i divertidíssima.

Abel Folk és qui es posa en la pell del filòsof Denis Diderot, pare l'enciclopedisme francès, que se les ha de veure amb quatre dones diferents -una pintora que el vol pintar despullat, la seva soferta esposa, la filla que vol aplicar els ensenyaments paterns i la filla del seu protector, que pretén seduir-lo en un esmolat combat de filosofia i erotisme. Un "vodevil filosòfic", tal com el descriu el propi autor, en el qual en paraules de Bozzo, "sota una aparença lleugera reflexiona sobre les grans qüestions, com és la guerra de sexes. És a dir, la terrible dificultat de distingir entre sexe i amor, tendresa i passió". L'obra és una comèdia, però escrita per un intel·lectual que es pot permetre de parlar de coses molt profundes de manera divertida.

Una obra feminista

Bozzo i Folk també assenyalen el valor, originalitat i avançament al seu temps del pensament de Diderot -a qui l'encarregat d'interpretar-lo descriu com una contradicció amb potes-, el qual s'enfrontà a la relació entre l'home i la dona amb una gran llibertat i sense prejudicis socials o religiosos de cap mena, partidari com era de la màxima llibertat individual. Per això El llibertí és una autèntica lliçó de tolerància. I és que el llibertinatge a que fa referència l'obra no és només la galanteria i el joc de seducció que es produïa als salons i cambres francesos del segle XVIII, sinó una autèntica corrent filosòfica que rebutjava qualsevol mena d'autoritarisme i dogma religiós.

En l’obra destaca el component feminista, que emana del mateix pensament de Diderot, que es posa de manifest en les discussions i ensenyances amb la seva filla Angélique, tot i que al text sovint li faci sortir el seu costat més protector i conservador quan aquesta vol posar en pràctica les idees paternes sobre la llibertat i la propietat del propi cos. En aquest mateix sentit, Àngels Gonyalons, que trenta anys després de ser la Blanca de Mar i Cel es torna a posar a les ordres de Bozzo en el paper de Madame de Therbouche, rebla aquesta actualitat, en evidenciar que a l'obra les dones no són comparses de l'home protagonista, sinó les encarregades de donar-li autèntiques lliçons de feminisme. Les responsables d'aquestes particulars lliçons són, a banda del personatge de Gonyalons, Annabel Totusaus i Clara Moraleda, en els papers, respectivament, de l'esposa i la filla del filòsof, i la jove Elena Tarrats, que dóna vida a Mademoiselle d'Holbach, filla del baró que acull a l'autor de l'Enciclopèdia.

No cal perdre de vista que es tracta d'una obra que intenta situar-se al segle XVIII, tot i que alguns dels temes són de plena actualitat i encara poden escandalitzar a determinats públics. Així la companyia destaca l'ambient de voluptuositat que crea l'obra. En paraules dels propis artistes, un concepte, el de voluptuositat -és a dir, del gaudi dels plaers- vinculat a una nova masculinitat, i que en l'obra es contraposa a l'anomenada vida dissoluta, és a dir, al lliurament als vicis.

Un muntatge recuperat

La productora Anna Rosa Cisquella destaca l'oportunitat de reposar una obra que va gaudir de l'èxit del públic deu anys després -tal com es fa habitualment en altres entorns teatrals europeus- per tal que els qui la van veure hi tornin i els qui llavors no tenien edat per fer-ho, la coneguin. També destaca el seu valor com a teatre de text per a gran públic, en un moment on aquest tipus de teatre no sempre es pot veure en les sales catalanes.

Bozzo i el seu equip han recuperat la traducció del text que va fer Esteve Miralles i han recuperat el vestuari i l'escenografia de Montse Amenós. Però han treballat des de zero, sense voler repetir res ni donar instruccions prèvies sobre el muntatge que van protagonitzar Laura Conejero i Ramon Madaula.

Escola de l’espectador

Dins la línia de l’Escola de l’Espectador que impulsa l’Ajuntament de Valls en els seus teatres, s’ha organitzat un col·loqui post-funció amb els artistes al Cafè del Centre Cultural. Serà moderat per Jaume Descarrega, de la delegació tarragonina del Col·legi de Psicologia de Catalunya. La benvinguda a l’espectacle serà amenitzada per un Preludi Musical que començarà a les 20.45 hores en el mateix espai escènic a càrrec de creadors locals.

Les localitats es poden adquirir les 24 hores al web www.ticketea.com , al telèfon 902 044 226, i a les taquilles del Teatre Principal divendres al matí. El mateix dia de la funció es podran obtenir a les taquilles del Centre Cultural des d’una hora abans del seu inici. També es podrà gaudir de la Promo3 amb entrades a 3 euros per a les persones amb situació d’atur, així com, els darrers 30 minuts abans de la funció, de la Promoció Jove amb localitats a 3 euros per als menors de 30 anys.

VALLS · 7 DE MARÇ DE 2019

 

 

 

 

Utilitzem cookies, tant pròpies com de tercers, per a oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat. Veure política de privacitat