Santuari de la Mare de Déu del Lledó

La Mare de Déu del Lledó, copatrona de la ciutat, es venera al santuari que porta el seu nom, situat al passeig dels Caputxins. La seva imatge, probablement del segle XIV, va ser trobada -segons la tradició- l'any 1366 a la soca d'un lledoner. La imatge és gòtica, d'alabastre amb restes de policromia.

Encara que sembla que al segle XIV ja existia una capella dedicada a aquesta marededéu el santuari data del primer quart del segle XVIII. La seva estructura és la d'una nau coberta amb volta de canó, amb capelles laterals i cor als peus. El cambril de la Mare de Déu és de planta quadrada.

La façana reflecteix l'estructura interior, amb un cos central, més elevat i coberta a les dues vessants, i dos de laterals més baixos, amb coberta a una vessant; és precedida d'un nàrtex amb porta d'arc de mig punt. Es corona amb una espadanya.

L'austeritat reflectida en tota la construcció és pròpia de l'orde dels Caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració. Al costat de l'església estava situat el convent, lloc on més tard s'instal·là la Casa de Caritat.

L'església també conté el retaule major noucentista, projectat per Cèsar Martinell el 1925, amb pintures de Francesc Galofre Oller i escultures d'Anselm Nogués, i el mausoleu del general José Felipe Castaños, d'estil neoclàssic.

 

 

          IMATGES DEL RECORD