Valls commemora els 50 anys de la mort del vallenc il·lustre Cèsar Martinell amb una ruta guiada

Aquest diumenge 19 de novembre es commemora el 50^è aniversari de la mort de Cèsar Martinell i coincidint amb aquesta data, l'Oficina de Turisme de Valls ha organitzat una ruta guiada que servirà per conèixer amb més profunditat la vida i obra d'aquest vallenc il·lustre. El recorregut començarà a les 11 del matí des de l’Oficina de Turisme, ubicada al carrer de la Cort número 3, i tot fent una passejada per la ciutat les persones que hi participin podran descobrir diferents indrets relacionats amb la figura de l'arquitecte Martinell com l'Església de Sant Joan, Ca Claravalls, l'antic cinema de Valls, Ca Vives Pi i l'Església del Lledó entre d'altres.

Cèsar Martinell és una figura clau per entendre l’arquitectura catalana de principis del segle XX. Aquest ciutadà il∙lustre de Valls, deixeble de Gaudí, va jugar un important paper en el moviment cooperativista sorgit al tombant de segle XX i fou l’artífex dels nous cellers que van passar a la història com les “catedrals del vi”. La ruta vol fer descobrir l’obra a cavall del modernisme i el noucentisme que aquest arquitecte va deixar a la ciutat de Valls.

El preu de la visita guiada és de 6,5€ i també inclou una degustació de productes típics de la terra. Per a més informació i reserves a l’Oficina de Turisme de Valls o trucant al 977612530 o a través del correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 

Obra arquitectònica de Cèsar Martinell

L’arquitecte va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí i amb la col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics. A aquestes construccions deu la seva fama. Durant els anys 1920 va treballar Barcelona, on va realitzar nombroses edificacions residencials, tasca que va continuar al Maresme un cop acabada la Guerra Civil espanyola. 

 

Edificació residencial

Martinell va iniciar la seva vida professional amb arquitectura privada com la casa Badia a Valls, l'anomenada Casa dels Russos a Santa Coloma d'Andorra, la casa del doctor Domingo a Alcover i altres encàrrecs a la ciutat de Valls. En aquesta època, l’arquitecte ja utilitza l'obra vista en la vessant constructiva i ornamental, dins d'una clara tendència modernista. 

 

Edificació industrial

El seu primer encàrrec professional important com arquitecte, a principis del 1918, durant la Mancomunitat de Catalunya, que va donar un fort impuls al cooperativisme i l'obra pública, fou el celler de la Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, fent-se un gran especialista en construccions agràries, projectant i construint durant la seva vida gairebé 40 cellers fins que la Mancomunitat va ser estroncada per la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923. Les seves, juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per la seva magnificència com a les Catedrals del Vi. 

 

També va construir alguns trulls, la Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, un magatzem per a cereals i una fàbrica d'alcohol. Martinell no només projectava els edificis, sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció, els magatzems i la distribució de la maquinària. Així, organitzava l'espai per al procés de producció, es preocupava per la forma i la ubicació dels dipòsits, pels sistemes d'aïllament i circulació dels líquids, per la ventilació, per les condicions de fermentació, per la distribució de la maquinària, tot amb la finalitat de facilitar el treball. Entre els seus edificis industrials posteriors cal destacar el projecte de fàbrica per a Destil·leries Mollfulleda (Arenys de Mar) on es fabricà el licor Calisay. També va fer a Lleida una fàbrica de conserves. 

 

Urbanisme i equipaments

A més de la construcció d'edificis d'habitatge també va fer el projecte per l'escola i l'ajuntament de Salomó (1916-17), el local social de la Federació Obrera a Molins de Rei (1922-1923), l'ajuntament de Bràfim (1923), una restauració de la muralla de la Guerra dels Segadors de Cambrils (1932), dirigí projectes d'urbanització com la nova alineació del carrer Major de Juneda (1925), la plaça de l'Església, una pista de patinatge i el Col·legi per a les Germanes de la Presentació d'Arenys de Mar (1941-43), la urbanització Pinos del marquès de Barberà (1943-1944), l'enllumenat de la plaça del Generalísimo, i les urbanitzacions de la plaça de Sant Sebastià i el carrer de Sant Antoni a Moià (1953-54) o la parcel·lació d'una part de la finca de Can Borrel (1955) a Arenys de Munt. 

 

Restauració

Una de les tasques que va desenvolupar com a arquitecte fou la restauració de monuments, fonamentalment religiosos, que inicià el 1929. Després de la Guerra Civil espanyola va encarregar-se de la restauració de l'església de Santa Maria d’Igualada i de les esglésies del convent de Sant Agustí i del convent dels Caputxins d’Igualada. Entre els anys 1962 i 1970 va participar en la restauració de nombroses esglésies a les valls d’Andorra. 

 

 

VALLS · 13 DE NOVEMBRE DE 2023