El creador de la peça original, Anton Gurí, la modelarà i en crearà el motlle i Anna Valls la realitzarà en polièster i policromarà

L'Àliga petita de Valls desplegarà el seu vol festiu dimarts 21 de juny dins la Festa Major de Sant Joan. El procés de modelatge i la construcció del motlle, a imatge i semblança de la peça original gestada per les Decennals de 1991, serà realitzada pel seu mateix creador, l'escultor vallenc Anton Gurí Comas, i la reproducció en resina de polièster i fibra de vidre anirà a càrrec d'Anna Valls Berbel.

Donat que, en la resta de bestiari adaptat per al seguici infantil no s’ha pogut identificar una proporcionalitat de referència, l'equip format per Anton Gurí i Anna Valls parteix de la indicació donada des de la comissió d'actes rituals de la Festa Major de Sant Joan en el sentit que aquest element serà portat per canalla i que els seus portadors, integrats en l'entitat Unió Anelles de la Flama, han concretat en una franja d’edat de sis a set anys.

La relació de proporció entre l’Àliga de la Ciutat i la petita serà de 2:1, és a dir, la petita serà la meitat en totes les seves dimensions. Les mides seran: altura (sense la corona) 130 cm, llargada 162,5 cm, amplada (de punta a punta de les ales) 117 cm.

En el procés de construcció es procurarà reduir el pes al màxim, per tal d’adequar-lo als infants que en seran els portadors. Per aquest motiu, es substituirà l’acabat superficial de cartró pedra, que comporta molt pes, per una capa de gelcoat amb pigmentació platejada, que s’incorpora a la resina de polièster, i forma amb aquesta una única capa molt resistent, tant als agents atmosfèrics com a la contaminació.

En ésser una peça destinada als petits i, per tant, susceptible de rebre un tracte accidentat, el material escollit dóna garantia d’una millor resistència als fregaments i als cops. Tanmateix, es reforçarà amb una estructura interior de fibra de carboni, per tal de dotar-la d’una major resistència. En tractar-se d’una escultura de pes i dimensions reduïdes, es construirà d’una sola peça que comprèn el cap, el cos i  les ales.

La corona, construïda de fibra de polièster, s’encaixarà al cap amb dos cargols. Els descansos i el sistema d’encaix seran iguals que els de l’Àliga gran de la Ciutat. En el modelat de la peça es reproduiran les mides, la forma, els detalls i la policromia de la maqueta inicial, adaptant-los, en funció d’una nova perspectiva, al nou camp visual, a les característiques del material i al procés creatiu, per dotar l’obra d’identitat com a peça única i d’autor.

L'escultor vallenc Anton Gurí assumirà el modelatge de l’original ajustat a les mides indicades, prenent com a referent la maqueta, dotant-la d’un acabat únic, amb identitat pròpia, així com la construcció d’un motlle perdut per a la posterior reproducció del model en resina de polièster.  Gurí va forjar  la seva carrera artística  inicialment a l'Escola Massana de Barcelona i l'Escola d'Art i Oficis de Tarragona, on va impartir docència posteriorment com a professor fins al 2011. Va obtenir la medalla de plata Julio Antonio en la II Biennal d’Art de Tarragona, així com també el premi d’Escultura Ciutat de Valls el 1971. A més, ha comissariat diferents edicions de les exposicions del Premi Guasch Coranty de Valls i ha exposat en mostres col·lectives i individuals. El 1991 va construir la nova Àliga de la ciutat de Valls.

La tarragonina Anna Valls realitzarà la reproducció de la peça amb resines de polièster i fibra de vidre d’altes prestacions, reforçant l’estructura amb fibra de carboni, a fi de realitzar un peça molt lleugera i alhora resistent. Així mateix assumirà la policromia i els acabats que estaran realitzats amb la mateixa base de resina, per la seva compatibilitat. La capa de protecció serà resistent als raigs UV i a les inclemències del temps. Un cop finalitzada l’obra es protegirà amb espumes i plàstic de bombolles. I es traslladarà al seu lloc pertinent.  Anna Valls va restaurar l'Àliga gran vallenca ara fa un any. El pressupost total del conjunt de les feines és de 11.990 €.

El sentit de l'àliga

La veu popular explica que l'àliga fou donada a la ciutat de Valls per la reina Elionor Maria d'Aragó (1333-1416), reina de Xipre i de Jerusalem arran de la política matrimonial dels catalans per establir lligams dinàstics amb estats de la Mar Mediterrània, i posteriorment, ja vídua, senyora de Valls on residí entre 1382 i 1388.  Filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix, era cosina germana del rei Pere III el Cerimoniós. L'àliga de Valls té, però, la seva primera referència documental l'any 1700. Va ser destruïda a la guerra civil del 1936 i recuperada el 1961. Aquesta figura va ser obsequiada al pintor Salvador Dalí, i es conserva al Museu Dalí de Figueres. Una nova peça fou construïda el 1971 i finalment canviada el 1991. L'àliga manté a la ciutat de Valls el conjunt de peculiaritats que l'han definit com a element patrimonial. Alguns d'ells són ben singulars com la seva aparició i estada al balcó del saló de plenaris durant tots els dies de la Festa Major com de les Festes Decennals; el fet que balli acompanyada de tres aligons; que ho faci també a  l'interior de l'església, actualment a la nit de Completes el 23 de juny; la precedència de la custòdia del Corpus i de la imatge de la Mare de Déu de la Candela durant les respectives processons; o el tret de portar un colom blanc viu al bec.

És un element associat tant a la dimensió religiosa pel fet de ser emblema de l’evangelista Sant Joan com a la cívica en ser patrimoni exclusiu de les localitats que gaudien de privilegis reials, per la qual cosa és una peça coronada.

Premsa Ajuntament de Valls

12 d’abril de 2016