Teresa Ulldemolins i Roser Vinardell , autores dels retrats de les vallenques il·lustres que entraran a la galeria per Decennals

>Dues dones, les artistes vallenques Maria Teresa Ulldemolins i Roser Vinardell seran les autores respectivament dels retrats de la pionera de l’aviació Dolors Vives Rodon i de la científica Maria Murtra Casanovas que s’incorporaran a la Galeria d’Il·lustres de Valls per les properes Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

>La comissió participativa de Cultura de les Decennals ha escollit les dues artistes per als dos nous retrats que passaran a formar part de la històrica galeria que la ciutat de Valls dedica als seus personatges il·lustres, donant continuïtat així a una tradició instituïda per les Decennals de 1891.

El ple de l’Ajuntament ha completat aquesta setmana l’expedient d’honors i distincions i ha aprovat per unanimitat el nomenament de Dolors Vives i Maria Murtra com a noves ciutadanes il·lustres. Aquest dijous, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, acompanyada del responsable de la Comissió de Cultura, Jaume Pros, ha presentat les dues artistes que han rebut l’encàrrec de pintar els retrats per a la Galeria.

Teresa Ulldemolins Aguadé ha pintat el retrat de l’aviadora Dolors Vives. Nascuda a Valls (1958), els seus primers passos en la pintura van ser de la mà de l’artista també vallenca M. Teresa Sanromà. Va cursar estudis a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i es va formar com a tècnica superior en esmalt sobre metalls per l’Escola Llotja de Barcelona i, al llarg de tota la seva trajectòria, ha combinat la pintura i l’esmalt. En la seva obra, el món de la dona hi és molt present. Des de la seva primera exposició l’any 1977 a Valls, ha participat en multitud de mostres i biennals en diferents països (França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Lituània, Eslovàquia, Geòrgia, Rússia, Japó, Taiwan o Xile). Amb peces al Museo dello Smalto a la ciutat italiana de Bèrgam i a l’Acadèmia Stieglitz d’Art i Disseny de Sant Petersburg, l’obra d’Ulldemolins ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. 

Roser Vinardell Tolrà és l’autora del retrat de la científica Maria Murtra que també s’incorporarà a la Galeria per Decennals. Nascuda a Cabrera de Mar l’any 1941, tot i que des de fa anys viu a Valls. Deixeble artística del mestre Jordi Arenas Clavell, el 1977 realitza la seva primera exposició individual a la Galeria Mefrén de Barcelona. Posteriorment ha exposat a Madrid, Viena, Boston, Nova York, San Francisco, Mèxic i Caracas, entre moltes altres ciutats. La seva obra té com a protagonista també la figura femenina, en una línia poètica i íntima. Vinardell és una autora única i singular, amb un estil personal marcat per l’elecció de les tonalitats i la llum, per la seva gamma cromàtica nacrada i la pinzellada densa, ferma i alhora delicada que modela i dóna cos a la seva obra.

La Galeria

Els retrats de Maria Murtra i Dolors Vives passaran a formar part de la Galeria d’Il·lustres de Valls instituïda el 1891. Des d’aleshores, coincidint sempre amb les Festes Decennals, s’han anat incorporant els retrats de 23 ciutadans, entre els que destaquen figures com l’escriptor i pare de la novel·la catalana moderna Narcís Oller, el pintor gòtic Jaume Huguet, l’escultor barroc Lluís Bonifàs, l’arquitecte modernista de les Catedrals del Vi Cèsar Martinell, l’orfebre i pintor Jaume Mercadé, el compositor universal Robert Gerhard o la nissaga de fotògrafs Català-Roca.

En aquests 130 anys de tradició però, entre els il·lustres només hi ha una dona representada, la religiosa Maria Güell i Puig. Les properes Decennals serviran per començar a revertir aquesta desigualtat i, en reconeixement als mèrits i trajectòries de Maria Murtra i Dolors Vives, els seus retrats se sumaran a la històrica Galeria.

MARIA MURTRA CASANOVAS

 

Nascuda a Valls el dia 31 de març de 1911, filla d’Isidor Murtra Musolas i de Natàlia Casanovas Casacoberta. És la gran de tres germans en una família de pensament lliberal on el pare, farmacèutic, va esdevenir alcalde de Valls l’any 1931. Comença els seus estudis primaris al Col·legi Cor de Maria de Valls on s’hi està fins els 10 anys en que inicia els estudis de batxillerat per lliure, conduits de la mà de Francesc Ballester i Castellò, que li era tiet, també farmacèutic. S’examina per lliure a l’Institut Martí d’Ardenya a Tarragona, on obté en els 5 cursos d’exàmens lliures qualificacions brillants (cursos del 1923 a 1928).

L’octubre de 1928 inicia els estudis de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on obtindrà la llicenciatura amb grau amb qualificació d’excel·lent l’any 1932 i Premi extraordinari de llicenciatura amb grau l’any 1933 per la mateixa Facultat de Farmàcia. El mateix any 1928 inicia els estudis a la Facultat de Ciències de Barcelona, secció Química, i els conclou l’any 1934. Sabem per diferents fonts que es doctora a la Universitat de la Sorbona amb una tesi doctoral sobre els efectes del benzopirè com a carcinogen en teixits animals.

Durant l’any 1930 va ser becada per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, per a realitzar estudis complementaris de farmàcia. Durant el tercer curs dels estudis de Química coneix Rodolfo Low, també estudiant de ciències químiques, d’origen prussià establert per qüestions familiars a Catalunya amb qui es casarà durant el mes de setembre de 1936, ja en plena Guerra civil, i es traslladaran a viure a Portbou on Rodolfo Low es farà càrrec de la direcció de l’Institut d’ensenyament secundari d’aquella ciutat així com la direcció del laboratori químic de la Duana.

La inestabilitat i inseguretat d’un pas fronterer en plena guerra civil fa que el matrimoni decideixi marxar cap a Colòmbia, on ja hi havia un germà de Maria, Isidor, també farmacèutic que impartia classes a la Facultat de Farmàcia de la Universitat Nacional de Colòmbia. L’anada al país d’exili es farà per via marítima el dia 20 d’agost de 1937 a través del port de Marsella. A Colòmbia s’estableixen a Bogotà, juntament amb el seu germà Isidor, posteriorment s’incorporarà a l’exili el pare d’ambdós i també l’altre germà de Maria, Ferran.

Ja establerts a Bogotà, al novembre de 1937, Maria Murtra tindrà el primer fill, de nom Fernando, i gairebé dos anys després, al març de 1939, naixerà el segon fill Enrique. A Colòmbia i durant els anys posteriors a l’arribada, Maria Murtra desenvolupa diferents activitats docents a instituts d’ensenyament secundari que compagina la cura dels fills i a principis del curs 1946-47 inicia els contactes per a desenvolupar investigacions i classes a la Universitat, cosa que no va poder portar a la pràctica atès que a inicis de 1947 se li va diagnosticar un càncer hepàtic que va acabar amb la seva vida el dia 7 de juny a l’edat de 36 anys.

La força de la personalitat de Maria Murtra no només rau en la seva capacitat de treball i intel·ligència demostrada en els seus estudis, sinó que malgrat ser dona nascuda als inicis del segle XX, amb uns aires gens favorables per a la integració de la dona a la universitat, va saber aprofitar el moment i els recursos per a desenvolupar una formació universitària en un àmbit, encara, de més difícil presència femenina.

La clau de tot, però, ens la dóna un escrit aparegut al diari La Vanguardia, l’any 1949, de la mà del divulgador científic del moment, Miguel Masriera, que oferia periòdicament informació de ciència en un apartat del diari titulat Glosario científico i que dedicà a Maria Murtra. Ens cal llegir entre línies l’article, però Maria Murtra representa a moltes dones científiques que malgrat la seva versatilitat en el treball científic, la seva predisposició per a la investigació i la seva capacitat intel·lectual van ser relegades a treballs secundaris i sovint perillosos en els laboratoris. I malgrat ser-ne conscient, Maria Murtra va voler seguir les seves investigacions, per a contribuir al desenvolupament de la ciència, fins que, primer la Guerra civil i després la mort massa primerenca, va interrompre la seva trajectòria.

 

DOLORS VIVES RODON

Nascuda a Valls el 15 d’octubre de 1908, filla de Joan Baptista Vives i Farrés, de professió advocat, i de Dolors Rodon Blasa. Segona filla de 5 germans, la seva infància va transcórrer a Valls i a l’estiu, per tradició i com a costum de les famílies benestants, es traslladava als Boscos de Valls, on els Vives hi posseïen una propietat.

La família es trasllada el 1919 a Barcelona. A la capital catalana, la vida dels germans Vives i Rodon era molt activa. Entre el seu grup d’amics hi havia militars que havien format part del cos aeri de l’exèrcit, on un d’ells va adquirir el títol d’aviador. Cada tarda anaven a l’Aeroport del Prat, en aquell moment de domini militar, per veure les maniobres del vols. Allí es van assabentar que, entre els militars del camp, un dels nois anomenat Josep Canudas havia començat les gestions per crear un club d’aviació popular i civil. L’afició pel vol i les ganes van fer que el grup d’amics, incloent la Dolors, s'oferissin en el que fes falta per ajudar-lo. Aquí naixeria l'Aeroclub Popular, l'any 1931, quan la Dolors tenia uns 22 anys.

El 1933 es treu el títol b de vol sense motor al 1933. Ella ho relata així: “no era nada frecuente que una chica volara. Y mucho menos que pilotara un avión. A la gente le extrañaba”. La seva implicació amb el Club va ser tant gran que al 1935 va ser anomenada vocal de l’Associació i, més endavant, secretaria.

El diari La Vanguardia recull com el 7 de juliol de 1933 la Dolors juntament amb amb Montserrat Creus, Magda Rebordosa, Mercedes Ribalta i Juana Vives, van rebre el “baptisme de l’aire”. Ella es treu el títol de pilot número 217, tramitat per la Dirección General de Aeronáutica Civil el 24 de març de 1934 i, tal com explica la seva germana, comença l’inici de l’aviació per la Dolors.

Així comença una activitat diària que surt relatada al diari de la Vanguardia, en el qual es pot fer un seguiment dels vols de pràctica i dels seus progressos. D’aquesta manera, el 30 de novembre de 1933 vola com a becària juntament amb Montserrat Creus. El 22 de gener de 1934, la Dolors realitza 14 hores de vol de doble comandament, on va volar sola per primer cop incloent l’aterratge, mereixent la felicitació de pilots i del propi pilot Vallés. El 30 de gener del mateix any es relata que va volar per primer cop en solitari i arribant a aterrar fins a 8 cops, i el dia següent es documenta per primer cop la realització de vols acrobàtics, loopings, viratges a la vertical, i falsos loopings, en un aparell conduit per ella però acompanyada pel seu professor. Els dies 21 i 22 de febrer es van realitzar els exàmens per l’obtenció del títol de pilots aviadors dels Socis de l’Aeroclub de Barcelona. La Dolors va superar les proves excel·lentment, juntament amb José Iranzo. Sota el comissariat de Domenech i Balcells. El diari destaca que la Dolors ha estat la primera dona en obtenir el títol en aquest Aeròdrom i la segona de la regió.

Amb l'inici de la Guerra Civil, queda per decret mobilitzada com a pilot militar per la part republicana, amb grau d’alferes. Se li va designar la tasca de vigilància de la costa catalana des del Delta de l'Ebre al Cap de Creus, juntament amb l’aviador Angel Orté. A l'acabar la guerra, molts dels seus companys es van haver d’exiliar, van quedar empresonats o malferits, i d’altres van morir en un atac amb el seu avió. Per ella, el final de la guerra va suposar la fi de volar: “La guerra va acabar amb els meus somnis i ja mai més he tingut contacte amb l’aviació. Després de la Guerra Civil va acabar volar (...) uns anys que no els canviaria per res”. En aquest moment comptava amb l’edat de 30 anys.

Es quedaria a Barcelona cuidant dels seus pares, en aquells moments ja d'avançada edat i més tard s'incorporaria com a tècnica de laboratori a l'Hospital Esperit Sant. Allí coneixeria el seu futur marit: en Gerard Manresa i Formosa, un reconegut doctor en medicina toràcica, vidu i pare de 10 fills. Es van casar quan la Dolors tenia uns 50 anys i ella va haver de combinar la seva feina a la clínica, amb la de mestressa de casa.

Ja van ser ben entrats els anys 90 quan a la Dolors li arriben els primers homenatges i el 1995, juntament amb la Pepa Colomer, se les reconeix com les primeres pilots femenines de l'Estat espanyol. Al cap d’un mes, el gener del 1996, l’Ajuntament de Valls li ret un homenatge per ser la segona dona pilot i el 1998, Dolors Vives i Pepa Colomer apareixerien en una fotografia a la revista National Geographic del gener de 1998 com a pioneres de l'aviació. El juliol de 2004 Valls li atorga el títol de reconeixement de la ciutat. Ella no hi va poder assistir degut a la seva edat avançada, però una delegació vallenca li lliuraria el títol personalment a Barcelona. Dolors Vives mor el 12 de juny del 2007 a l’edat de 98 anys. Les seves cendres van ser escampades entre la propietat que posseeix la família Manresa a Canet i la propietat de la família Vives als boscos de Valls.

 

VALLS · 29 DE JULIOL DE 2021