Maria Felipa Español Coll

Valls 1910- Barcelona 1995
Bibliotecària tinent del Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil i advocada laboralista antifranquista.

Nascuda a Valls el 16 de febrer de 1910 al si d’una família benestant de molta cultura. Va tenir una educació tradicional burgesa i conservadora per part de la mare. Però, alhora va rebre molta influència de la cultura del pare, advocat d’esperit molt modern amb una gran biblioteca personal. Els estiuejos a les finques del camp la van relacionar amb la natura i li donaren una gran preparació física.

 

Un fet trist, la mort de la mare l’any 1930, amb el trasllat familiar del pare i les dues filles a Barcelona, on ja estudiava el germà, va ser important per les oportunitats que s’obriren a les xiquetes davant de l’ambient de modernitat republicana.

La Ma. Felipa estudia a l’Escola de Bibliotecàries on amplia el coneixement d’idiomes i es va formant en l’esperit i valor de les biblioteques com a instrument de cultura. Acaba els estudis a primers de juliol de 1936 i treballa de bibliotecària en el trasllat de llibres a la Biblioteca de Catalunya quan esclata la Guerra.

En crear-se el Servei de Biblioteques al Front, Ma. Felipa amb 27 anys, es presenta voluntària a la Biblioteca de Sarinyena al Front d’Aragó, on ha de crear una sala de lectura pels soldats de rereguarda, portar la biblioteca als hospitals pels soldats ferits i fer arribar llibres als soldats de primera línia.

El període republicà, tot i en guerra va obrir les dones a l’espai públic, prenent part activa en la guerra com les milicianes i les infermeres, però en el cas de la Ma. Felipa va ser més destacable, ja que com a bibliotecària va haver de prendre importants decisions. Aquesta apassionant experiència és truncada per l’ocupació de Sarinyena per les tropes franquistes el març de 1938.

Ma. Felipa torna a Barcelona i una vegada iniciat el projecte del bibliobús segueix el seu compromís cultural viatjant i fent arribar llibres als soldats i hospitals per tot Catalunya fins al triomf de l’exèrcit franquista a darreries de febrer de 1939.

Davant de la derrota i de les ordres de depuració que com a bibliotecària, catalana i tinent de la República havia de patir, la Ma. Felipa opta per canviar de vida. Es dedica a estudiar filosofia i lletres, visitadora social psiquiàtrica i als idiomes. Tradueix dues novel·les del rus.

Es dedica a l’atletisme i destaca com atleta pionera premis locals i nacionals. Viatja i treballa a l’estranger, períodes que li permeten gaudir de la modernitat perduda. I finalment la carrera de dret li permet esdevenir una gran advocada laboralista. Tota la seva vida va ser una gran lluitadora per la cultura, la justícia dels més febles, dels drets de les dones i la llengua catalana.

Va morir a Barcelona el 28 de gener de 1995.