El Gegantó Lladrefaves de Valls serà declarat bé cultural d’interès nacional

> És un dels primers elements de la imatgeria festiva lligat a festes i tradicions emblemàtiques de Catalunya del què es tramita la declaració BCIN

Per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular, conjuntament amb la Direcció General del Patrimoni Cultural, s’ha iniciat l’expedient per declarar el Gegantó Lladrefaves de Valls com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L'1 de febrer de 2023 la Direcció General del Patrimoni Cultural ja va emetre un informe favorable a la incoació de l'expedient. Així ho especifica la resolució que l’1 de març es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El gegantó Lladrefaves es considerat un dels gegants més antics de Catalunya. Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó per unes rogatives documentades per demanar a la Mare de Déu del Lledó l'ajut de la pluja. Aquest gegantó ha conservat l’estructura de mig cos amb les cames del portador a la vista, aquest és un dels trets patrimonials de major antiguitat en aquesta tipologia d’imatgeria popular, no sols a Catalunya sinó en el conjunt d’Europa.

Les proves tècniques i científiques realitzades l'any 2014 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteixen que la figura es remunta almenys a l'any 1850. El bust va ser fet amb fusta, guix i cartró i estructura interior de fusta. Les seves mans són de fusta.

Se l’anomena gegantó per ser més baix que els gegants i més alt que una persona. L’origen del nom de Lladrefaves es troba en la llegenda que el gegantó anava a celebrar la festa de Sant Josep a Picamoixons, com era tradició, i en passar per un camp de faveres, al seu portador li van venir unes ganes irresistibles d’endur-se’n unes quantes, i les va robar. Com que no tenia on posar-les, les va amagar dins l’estructura del gegantó. En arribar al poble, animat pels veïns que el volien veure ballar, el gegantó va posar-se a giravoltar, i els picamoixonencs van veure, amb sorpresa, com començaven a saltar-li faves de sota la roba. D’aquella feta, li va quedar per sempre més el nom de Lladrefaves.

El gegantó LLadrefaves s’exposa al vestíbul de l’Ajuntament durant tot l’any i a la Casa de la Festa, abans de la Festa Major de Sant Joan, on rep la visita d’escoles i particulars. Les sortides i actuacions dels gegants són per Corpus, la Festa Major de Sant Joan, Santa Úrsula i Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

És un dels primers elements de la imatgeria festiva tradicional de Catalunya del què es tramita la declaració com a bé moble singular sota la classificació de BCIN, juntament amb la Geganta de Cal Fiol de l’Arboç, el Drac de Vilafranca i el Drac i l’Àliga de la Bisbal de l’Empordà.

 

VALLS · 9 DE MARÇ DE 2023