El Museu de Valls acull la mostra excepcional "Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista"

El Museu de Valls acull la mostra excepcional "Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista"

> L’exposició presenta obres de Picasso, Dalí, Joan Miró, Joaquim Sunyer, Ángeles Santos, Josep de Togores i Feliu Elías, entre molts d’altres

Aquesta exposició mostra fins a quin punt el context europeu d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917- 1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista procedent dels Museus de Sitges arriba al Museu de Valls amb un seguit d’obres dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. A Valls es podran veure excepcionalment les següents obres: de Salvador Dalí, Putrefactes del 1927, de Feliu Elias, Onze heures moins quart, cap a 1930, i Retrat del meu fill, 1916 del Museu d’Art de Sabadell, de Pere Pruna, Home assegut (Retrat de Domènec Pruna), 1927, de Julián Castedo, Paisatge, cap a 1923, o de Francesc Domingo, Sant Salvador de Caldes de Montbui, 1927 i de la col·lecció del Museu de Valls, Julián Castedo, Retrat femení, 1936, Josep Mompou, Eva i charlot 1922, Francesc Domingo, Pagès del Vallès, 1927.

Aquest projecte és una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art i Doctora en Humanitats Mariona Seguranyes.

L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau, així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta dels nous realismes(s) de la pintura catalana, que van de l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de recerca, malenconia i evasió.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme.

Picasso com a referent

La figura i l’obra de Picasso com a referent estètic constitueix un dels eixos centrals de l’exposició. Les seves obres de línia clàssica i ingressaiana conviuen amb les seves teles tardo-cubistes, algunes de les quals produïdes al llarg de la seva estada a la Barcelona de 1917. Amb motiu de l’exposició, s’ha analitzat la correspondència d’un seguit d’artistes que van acudir a l’artista malagueny, que els va ajudar oferint-los contactes de marxants de París. Es tracta, entre d’altres, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert,

Joan Miró i Salvador Dalí

A partir d’aquí sorgeix una relació de complicitats estètiques que ens permeten entendre fins a quin punt obres icòniques com l’Arlequí de Picasso, marcaran de maneres molt diferents el camí a pintors com Josep de Togores, Francesc Domingo i en un moment molt precís a Joan Miró. Tots ells en un moment o altre es van deixar guiar per Picasso , pels seus arlequins, per les seves dones mediterrànies corrent per la platja i per un univers que de tant dolç que era feia mal.

Obres de diferents col·leccions privades i públiques

L’exposició inclou obres i documentació procedents del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat - Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Mollet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa, Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sal - Museu de l’Escala, a banda de diverses col·leccions particulars.

La mostra està acompanyada d’un catàleg amb textos dels historiadors de l’art Francesc Fontbona, Ricard Mas i de la mateixa comissària de l’exposició Mariona Seguranyes. L’edició cataloga prop d’unes 80 obres a més de contenir la reproducció de diverses cartes i documents procedents de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona i arxius particulars, entre d’altres.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista s’exposa al Museu de Valls fins el 19 de gener de 2020. Posteriorment, viatjarà als Museus de Valls i de la Garrotxa (Olot).

VALLS · 20 D'OCTUBRE DE 2019

 

Utilitzem cookies, tant pròpies com de tercers, per a oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Al accedir a aquest domini està acceptant la seva instal·lació i ús en els termes de la nostra política de privacitat. Veure política de privacitat